Nervis còmplices

Aquest so va ser enregistrat el dia 8 de febrer del 2014, a l’Estudi de Música Àngels Casas, minuts abans de la meva actuació.
El primer que em ve al cap a l’escoltar aquesta remor són nervis. Per què? És el soroll que el públic fa abans que comenci una actuació. Cada concert, mentre els anteriors músics desmunten els seus instruments, recullen partitures i deixen pas a la propera actuació, la gent aprofita per intercanviar opinions fent un petit xivarri que se’m fica per dins i no marxa fins que no he acabat de tocar.
Aquest cop, però, aquest soroll tenia un gust diferent. Potser perquè no era jo sola davant tothom, érem jo i el meu grup. El saber que hi ha altres persones que estan tan nervioses com tu i que realment et faran costat si t’equivoques en algun punt de la cançó fa que els nervis es redueixin considerablement. El xivarri del públic queda reduït a un simple soroll de fons i només queden les mirades còmplices i els somriures nerviosos dels teus companyes.

Maria Lee

4t ESO 

Escola Casp-Sagrat Cor de Jesús

Barcelona