El conte 'La Micologia' de Quim Monzó

El fragment gravat prové d’un conte de Quim Monzó, recollit en el llibre El perquè de tot plegat. És el desenllaç del conte, narra la indecisió  del protagonista davant un desig que li ha ofert un gnom i la seva decisió final, demanar un altre gnom.

He escollit aquest fragment no perquè és el final del conte sinó és pel sentiment quan te’n adones que el resultat del conte no és el que esperaves a trobar-te. La sensació de sorpresa,  la sensació de descobrir la veritat. Personalment, és una sensació meravellós. D’altra banda, la pressió causada pel gnom també és molt destacable. El tic-tac del temps, les paraules del gnom, tot barrejat produint la pressió. Fins i tot desitjava poder decidir  pel protagonista. Què farà el gnom? Què dirà finalment el protagonista? Com s’acabarà el conte?  Tot això només es resoldrà llegint fins al final.

La geo-localització està situat en un bosc de Nova Zelanda. Trobo que és un bosc meravellós i alhora misteriós, just com el de La Micologia. El que m’atreu més del conte, és el moment que apareix el gnom, un moment tan sorprès i plena de màgia, tot em fa relacionar-se a mi mateixa en un bosc com el bosc Whakarewarewa. Un bosc en que tot podria ser possible.

Jing Yang

4t ESO D

Jesuïtes Casp

El conte 'Marxa el nen' d'Avel·lí Artís Gener

La lleva del biberó era la reclutament massiu de joves d’entre disset i divuit anys. El jove protagonista del conte “Marxa el nen”, era un d’ells. Aquest fragment expressa molt bé la

realitat de l’època. Són enviats a la guerra, quan no saben ni què és la vida.

No tenen experiència, no tenen vivències. Van allà gairebé per morir, però no tenen una altre opció.

Molts d’aquests joves van lluitar batalles com la el Ebre. És per això que he posat les coordenades 

d’on van ser lliurada.

                                                                                     Alex Varea Canga, 4t d'ESO D, Jesuïtes Casp

El conte 'El Pati Blau' de Santiago Rusiñol

Impotència, aquell sentiment tan present davant d’una malaltia. Veure com aquell qui estimem va perdent la força, la il·lusió i la vitalitat, per convertir-se en algú que no té ni esma per alçar-se.

Incomprensió, el preguntar-se eternament  per què la vida abandona a persones qui tot just començaven a florir. Joves alegres, amb ganes de sortir a ballar, amb ganes de cantar i riure com bojos, amb ganes de trobar parella, de sortir amb els amics... Gent a qui un futur prometedor els és arrabassat sense motius.

Injustícia, la que ens omple a tots quan pensem per què ells i no nosaltres. Perquè aquets petits ocells mai emprendran el vol, quan els qui haurien de marxar son els que ja han arribat volant fins l’horitzó. Marxa aquella gent que encara té ganes de tot i aquells qui ja se’ls han acabat aquestes, es queden aquí, almenys de moment.

Desolació, quan veiem que res podem fer per canviar el rumb dels esdeveniments. Res està a les nostres mans i tot passa sense que nosaltres ho decidim. L’únic que podem fer és retratar-ho, explicar-ho; exterioritzar tots aquests sentiments que habiten dins nostre i plasmar tota la ràbia i tristesa en algun lloc del món, perquè surti de dins nostre.

Com el pintor va fer al pati blau d’aquesta petita història. I com cadascú de nosaltres fa.

Mia Torner del Barrio

4t ESO D, Jesuïtes Casp

El conte 'Marta, la roja' d'Anna Murià

He escollit aquest fragment del conte “Marta, la roja” d’Anna Murià perquè mostra com la Guerra Civil va afectar a tota la població, en aquest cas a la catalana. Podem observar que en una família, les emocions en front d’una batalla o atac són diferents depenent l’edat. La mare, ja ha viscut molts moments semblants, i tot i que tingui por, ha de transmetre a les seves filles tranquil·litat per no empitjorar la situació. La germana petita té curiositat per les coses que passen fora de casa seva i no té por perquè no sap les conseqüències que té allò. En canvi la Marta sap de què va la cosa, sap que la guerra mata i per això està espantada. També apareix el tema dels presos, que fa que la guerra sigui més propera al ciutadà i no només tingui por a la mort sinó també a ser empresonat. A més a més aquest tema porta a incrementar la solidaritat entre els civils i s’ajudin entre ells.

Pablo Salar Carrera

4 eso Colegi Casp, Barcelona

El conte 'Parricidi' de Víctor Català

El text que he escollit del conte Parricidi de Victor Català narra els últims moments d’En Felet en el seu poble, ja que està a punt d’emprendre el camí cap a la presó, escoltat per dos guàrdies i observat per tot un poble conmogut. És l'escena final del conte i una de les més ben descrites.

He escollit com a ubicació el poble dels meus avis, Sant Martí d'Albars, de la comarca de l'Anoia, que és el que he anat visualitzant a mesura que llegia el conte. És un ambient rural, on hi ha unes quatre masies i una església, i per això trobo que té moltes similituds amb el poble que descriu Victor Català.

Bernat Rucabado

4t ESO D, Jesuítes de Casp