miércoles, 14 de junio de 2017

Conte "Què hi és n'Àngela"




Me'n recordo un cop que vaig anar amb metro, vaig veure un cartell. El que hi havia posat era curt però sorprenent. En el fons d’aquell cartell hi havia una senyora gran, darrera d’una finestra mirant cap avall, i al  costat amb unes lletres blanques no molt grans, hi havia una frase, que deia: “Mai vaig pensar que el pitjor de fer-se gran fos la soletat”. La imatge, em va impactar, i els ulls d’ella em va entristir. No sé com se sent quan et fas gran, ni la tristesa que et pot causar. Potser amb només veure un nen corrent per la cantonada del costat, t’alegra el dia o simplement amb un diàleg que dura més que un intercanvi de “bon dia”, faria que aquella conversa sigui especial. En aquell moment, allò em va recordar en el conte de Què hi és n’Angela. Ens narrava la mateixa història: una senyora, que l’edat a poc a poc va impedir-la relacionar-se amb els altres. I que al final acabés inclinant-se per observar les persones del carrer o anònimament trucar a un desconegut, esperant que aquest li acabi donant conversa.

Elena Zheng
4t ESO D - Jesuïtes Casp, Barcelona

No hay comentarios:

Publicar un comentario