El so que travessa

Simplement, tanques el ulls i parles amb una altra llengua. Et deixes anar. Deixes que els teus dits decideixin per tu. Poc a poc, comences pitjant les claus, cada clau que toques un nou so. Només ets tu. A mesura que vas traient aire, també treus tot el teu interior. Llavors fas una pausa. I tot el que has tret a l’exterior torna a l’interior. Reprens la partitura. Tota plena de signes. En blanc i negre, res ha canviat. Algunes notes pugen i d’altres baixen. Tu vas fent. Puges les escaletes poc a poc, vas arribant a cada pis. El primer el do, el cinquè el sol, i l’últim de tot, el setè, el si, caus! Però tot i així no et desanimes i continues. I és aquest el so. Pot arribar ser tan dolç com aquells caramels de les botigues amb aquell paper tan rugós. O pot ser estrident com el so de la tetera. Però ets tu qui decideixes. És el so de la llibertat. No hi ha límits, no hi ha fronteres. I descobreixes aquelles tres parts rectes amb una funció específica. Cada una és especial però diferent. I sents que el so travessa cada forat i s’expandeix. S’expandeix com un gas, arriba a tots el racons. Impregna tota l’habitació. No hi ha lloc on no quedi rastre. Però tot això torna a desaparèixer. I les teves orelles el demanen un altre cop. Demanen que el vent torni a transportar-lo. Volen tornar a esbrinar que els hi vols dir. Volen tornar-ho a interpretar. Però no hi ha resposta. Tornes a sentir un soroll fluix, com si alguna cosa s’amagués. I tu el busques. Busques una melodia, un fragment, alguna a que et puguis aferrar i no deixar-te anar. I és així que del més petit arriba el més gran. Sabem que agafar-se d’un globus és impossible, però això no t’impedeix parar. I toques el fil suau. Finalment, escoltes aquells so que tant t’agrada. El so de la flauta. La flauta travessera.




Irene Soler i Terricabras 4t ESO E, Col·legi Casp, Barcelona