lunes, 16 de junio de 2014

Tren sortint de l'estació




Tren sortint de l'estació Dic adéu als pares i agafo amb força la maleta, massa carregada, i el bitllet. S’obren les portes del vagó i hi entro de pressa per agafar un bon lloc a prop d’una finestra. Veig les abraçades dels que marxen i les retrobades dels que tornen. Una àvia amb els ulls plorosos que s’acomiada del seu fill, un home que va amb tanta pressa que no s’adona de res del que l’envolta, un adolescent amb uns auriculars enormes la salut auditiva del qual em fa patir... M’imagino què els haurà dut a agafar aquest tren, quines seran les seves històries, on van, en què pensen, per què semblen tan absents... Tot això em manté distreta mentre una veu anuncia la sortida de l’estació, a poc a poc el tren arrenca, va agafant velocitat mentre jugo a endevinar els pensaments dels meus companys de vagó. El paisatge queda una mica difuminat i vaig sentint el soroll de les rodes contra les vies, el característic soroll d’un tren en marxa. Potser l’adolescent ha de buscar feina perquè a casa seva no poden pagar-li els estudis, o l’àvia s’ha hagut de separar del fill que només veu quatre cops a l’any i l’home atrafegat s’acaba de divorciar i va a buscar la seva filla a casa de la seva dona. El tren agafa velocitat, qui sap quantes històries amaga cadascun d’aquests vagons...


 

Olga Folch i Miquel
4t ESO Col·legi Casp
Barcelona, Catalunya

No hay comentarios:

Publicar un comentario