Caminant a prop de la catedral, un dia de festa major de la Mercè, vaig començar a
escoltar l'alegria i el ritme viu d'una cançó popular. Una vegada has escoltat
aquesta meravella, simplement, pots tancar el ulls i deixar-te portar. Per
això, quasi sense adonar-me, em vaig trobar en plena plaça de la catedral, als peus
del temple commemoratiu de Santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat. Aquí
descobrí una gran sardana popular, on persones de totes les edats gaudien del
ball nacional de Catalunya. La sardana, un senzill ball basat en una rotllana
de persones que es mouen i puntegen els peus, però que a la vegada representa
molt per a la nostra terra. Mentre balles i escoltes la música, interpretada
per una orquestra popular formada per un gran nombre d'instruments de vent i de
corda i fins i tot algun de percussió, és inevitable pensar sobre Catalunya,
sobre el seus paisatges, la seva gent, els seus costums, la seva història...
Impossible d'ignorar, t'atraparà, fins fer que encara que no siguis un
professional i no tinguis cap experiència ballant, decideixis animar-te i unir-te al ball, a compartir
l'alegria de la festa major agafat de les mans de gent que ni tan sols
coneixes.
Per tot això, penso que és interessant transmetre una petita part de
l'essència d'aquest ball tan tradicional amb vosaltres.
Víctor Vilaseca Col·legi Casp 4t ESO
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.