miércoles, 17 de junio de 2015

Un so molt confortable




Aquest so és el ronc que emet la meva gata Alaska. És un felí de color marró clar i blanc, un blanc impolut, un blanc semblant a la neu que acaba de caure al terra el mes de gener. Des que la tenim, ara ja farà uns tres anys, l’he estimada sempre molt, potser massa i tot. Molts cops, quan està estirada al sofà, al llit, o bé al coixinet que té, sobre la seva cadira preferida, l’observo. Observo com dorm: amb la panxa enlaire, com si li estessin acariciant, recolzant el seu diminut i fràgil cap sobre les seves potetes de color blanc. Deixa anar unes respiracions fortes, una espècie de roncs que són d’allò més curiosos i que em dibuixen un petit somriure a la cara. La meva gateta i jo acostumem a jugar molt sovint, jo la persegueixo per tot el menjador, i un cop la tinc entre les meves mans, l’agafo i la tiro al terra, suaument és clar. Hi ha una infinitat de coses que m’encanten de la meva gata, però el que més m’agrada d’ella, és el ronc que emet quan l’acariciem. Aquest acte significa confiança, felicitat i benestar per un gat, i d’alguna manera també em transmet aquestes sensacions a mi. La meva gateta és especial, potser no és la més maca o intel·ligent, però per a mi és única.

Luca Augello Ruiz. Col·legi Casp Barcelona 4t ESO



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada